Sobre la pregunta o preguntes del dret a decidir

almenar-decideix-20j-5A aquestes alçades del procés, ningú amb dos dits de front no es planteja que la pregunta de la consulta o referèndum contempli cap pregunta que no parli d’independència o d’estat independència, i que a més delimiti la resposta a una solució binària. O sí, o no. Qualsevol altra pregunta o proposta de combinació de respostes només pot ser obra de qui no vol que es voti sobre la independència de Catalunya, perquè en realitat prefereix la imposició que la resolució democràtica del conflicte polític que enfronta la voluntat popular dels i les catalanes amb l’Estat Espanyol. Parafrasejant Ovidi, és la mateixa gent que en realitat no vol que es voti, així en general, en cap equació els resultats possibles de la qual impliquin canvis que qüestionin privilegis.

Per tant, allargar o permetre que s’allargui el debat a cops de rodes de premsa no ens du enlloc. A nosaltres no ens du enlloc. Tot el temps que inverteixen alguns i alguns altres, per alguna cosa serà, en donar voltes a allò que és obvi i que és de justícia s’estalvien molt temps –per dur-ho simpàticament- a abordar l’extensió democràtica del dret a decidir. És a dir, la revolta democràtica dels i les catalanes comença i acaba amb el referèndum? O comença pel referèndum i continua amb la definició, participativa i democràtica, de com volem que sigui la realitat política posterior?

Resulta obvi que aquesta segona pregunta del dret de decidir és un escenari que només pot ser que s’obri si guanya el Sí en un referèndum. Per tant, primer toca un referèndum, després toca guanyar-lo. Però en tercer lloc, toca tenir el compromís clar –i aquí ja veurem discrepàncies entre els partidaris del dret de decidir- que cal preguntar als catalans i catalanes –aquell poble que s’ha aixecat per exigir el dret de decidir contra tot pronòstic i contra el marc legal-constitucional vigent- com volen que sigui el nou marc juridicopolític. Amb transparència i democràcia, sí clar. I a risc que alguns perdin els privilegis adquirits durant 30 anys d’autonomisme, sí clar. I a risc d’un debat públic i divers, oh és clar.

Però encara és més: la garantia públic i política que el referèndum d’independència, si es guanya, obre la part a un marc de llibertat i radicalitat democràtica on entre tots i totes (els del sí, els del no ho sé i els del no) podrem debatre, acordar i decidir com es regirà la societat –l’economia, la política, la justícia, els drets socials…- és jo diria que quasi bé el gran component final que falta per guanyar la llibertat política de Catalunya amb seguretat i amb àmplia majoria. La garantia d’un règim futur, amb la independència, de llibertats i democràcia, d’un poble mai més ignorat ni oblidat, és la garantia de l’èxit del procés d’avui.

I això, òbviament, hi ha una minoria que no ho veu clar i que veu que massa democràcia o massa debat farà que les majories democràtiques d’aquest país qüestionin també els desnonaments, els rescats bancaris, l’exèrcit, les privatitzacions, l’acumulació de tant en mans de tan pocs. Però val la pena. Val la pena que la revolució democràtica dels i les catalanes, a través del referèndum i de la independència, desemboqui en un escenari de llibertats i democràcia que sigui la vertadera contribució de Catalunya a la resta dels pobles: la recuperació del sentit emancipador de democràcia. Per sobre dels mercats, de les grans famílies i de l’Estat Espanyol.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s