Disseccionar el deute, per saber què ha passat…

mani19J_arxiuJuanfraÁlvarez…i què està passant i què passarà previsiblement. I en conseqüència què hem de fer.

El deute –el públic en primer terme, però també el privat- s’ha tornat els nostres dies una qüestió clau per entendre l’economia i la política dels nostres temps. Hores d’ara, i llevat dels desequilibris fiscals que caracteritzen els paupèrrims pressupostos públics als Països Catalans, el deute suposa el major traspàs de rendes de les classes populars cap a una minoria –una immensa minoria- d’inversors capitalistes.

El nivell d’endeutament de les institucions municipals (d’un nombre considerable d’elles), de les institucions autonòmiques (la Generalitat de Catalunya ho està tant que ja no té crèdit als mercats) i a l’Estat Espanyol (que d’ençà de la crisi ha passat de deure el 40% del seu PIB a deure pràcticament el 100%) converteixen aquestes institucions en instruments inútils per a pensar, planificar i executar els canvis necessaris cap a un nou model econòmic. Ras i curt, l’enorme dependència dels mercats es tradueix, a la pràctica, en una intervenció dels mercats financers sobre les institucions públiques. Avui per avui, qui dicta la política, amb el beneplàcit dels governs, és el mercat financer. Continua llegint

Anuncis